14 de març 2005

Substàncies (I)

Em sembla que a hores d’ara ningú no posaria en dubte que per a gaudir de la cultura –l’única possible: aquella que anomenen cultura els cultes– cal una formació prèvia. La literatura, la música, la pintura, exigeixen allò que popularment anomenem tenir el gust educat.

El que ja no queda tan clar és si hem pensat en aquesta situació tal com caldria. Una situació si més no curiosa: una inversió consistent a esmerçar una quantitat de temps i de diners en cap cas obviables per crear una addicció de per vida d’unes substàncies cares per definició –des de quan la cultura, l’autèntica, la que mereix aquest nom, ha estat barata?–, l’efecte secundari de les quals hem de reconèixer que no sabem de cert.