04 de juliol 2005

Una cançó

Parlar de matins freds, amb la que està caient, potser resulte un poc cínic. Però hi ha cançons que no podem evitar d'escoltar amb certa assiduïtat:
Qué triste despertar / En las mañanas frías / Sin poder hallar / Tus manos en las mías. / Contemplar mi balcón / Sin sol / Y sentirme morir / De amor / Con tristeza y ausencia / En mis noches sombrías / Implorando clemencia / Con las manos vacías.
Qué triste despertar / Y verse siempre solo / Con esta soledad / Donde se acaba todo.
Y ponerme a gritar / Que el amor es mentira / Y nos deja al final / Con las manos vacías.
Josele Santiago cantant, posseït per tots els dimonis de Tom Waits i del carajillo, aquesta tremenda cançó de Chavela Vargas. Caldria ser de suro per no tremolar. Literalment.