03 d’octubre 2005

Feblesa de caràcter

Telefonen d’una editorial, per tal de consultar-me si podria llegir un original i fer-los-en una valoració. I conteste que sí.
Conteste que sí i ja em prepare mentalment per a la dura prova –no recorde cap excepció, encara que en deu haver, supose. Quantes vegades m’hauré intentat convéncer que aquesta o aquella altra seria l’última vegada que ho acceptava? I, encara que aquests darrers temps n’he baixat la freqüència de manera considerable, per què hi torne, un cop i un altre, sense remei?
Tampoc no busque una resposta especialment profunda: deu ser simple feblesa de caràcter.