03 de novembre 2005

Alejandro, el Conseller

En concret, Alejandro Font de Mora, Conseller de Cultura, Educació i Esport del Govern Valencià, que avui t’has entestat a fer-te present en diferents moments del meu dia.
Primer, perquè he rebut una carta des de la teua Conselleria amb un fantàstic paperet doblegat en acordió i tancat amb unes tapes de cartó lluent i cridaner. No, no era un plànol del metro, sinó un tot de gràfics i percentatges pel davant i pel darrere a propòsit d’una enquesta sobre “Coneixement i ús social del valencià”. Una enquesta, per cert, que diu el que tots –excepte tu, pel que sembla– ja sabíem: que el valencià continua en un retrocés de velocitat uniformement accelerada.
Segon, perquè en obrir El País, i anar a buscar el Quadern –que com que tu no ho deus saber ja t’explique jo que és l’únic raconet en tota la setmana que podem llegir en valencià en aquest diari tan progre– em trobe un article que tu signes: “La botella mig plena, naturalment”, l’has titulat. Una vegada recuperat de la sorpresa de veure que t’havies molestat en buscar algú que te l’escrigués en valencià, l’he llegit atentament: ja saps, un no té l’ocasió tots els dies –ni una vegada l’any tampoc– de llegir al Conseller de Cultura i Educació del Govern Valencià en valencià. De fet, aquest ha sigut l’únic motiu que m’ha fet llegir-lo perquè, i ja em disculparàs, si les teues paraules sobre cultura i educació en general tenen menys crèdit que les malmeses arques de la Generalitat, les que pugues escriure a propòsit de la llengua no en tenen cap. Vaja, que és com quan els vostres amics de la Conferencia Episcopal es posen a parlar del matrimoni: ells que sabran, no trobes?
Així i tot, després de llegir allò de “la botella”, no puc deixar de comentar-te’n alguna frase:
“Cal, per tant, que els especialistes es dediquen a estudiar de manera seriosa tots els canvis i que després analitzen la situació del valencià”. Alejandro, que els especialistes ja ho fan, això. Només hauries d'escoltar-los de tant en tant i et seria molt profitós.
“És molt fàcil comparar les xifres percentuals i llançar la proclama que cau l’ús del valencià, que el valencià entra en una agonia pròxima a la ranera (en castellà el estertor) a què es referia un periodista fa uns dies”. Alejandro, que el Conseller de Cultura no sàpiga què és la ranera no vol dir que als altres ens passe el mateix.
“Comptat i debatut, mentres uns s’encaboten a veure la botella mig buida, els altres ens dediquem a omplir-la a poc a poc”. Alejandro, que omplir-la de forats no compta, home!

En fi, Alejandro, que ja fa temps que sabem en què estava pensant el Molt Honorable el dia que va posar un forense de professió com tu a ocupar-se d’aquests assumptes.