26 de gener 2006

Intel·lectuals

Fa alguns anys em va tocar –en contra de la meua voluntat– de fer d’introductor d’un conegut i (sobre)valorat escriptor valencià en una conferència. I va ser ell qui em va buscar per tal d’indicar-me com ho havia de fer: “el més important intel·lectual valencià després de Fuster”, em va dir. Però, en el moment de fer la presentació, la vaig canviar conscientment.

L’intel·lectual és una figura en crisi permanent a tot el món occidental des de fa, si més no, quatre dècades. En canvi, a casa nostra –on justament l’absència d’autèntics maître à penser és paorosa– adjudicar-se’n la medalla és tan i tan senzill que no cal, ni tan sols, que esperes que algú ho faça per tu. Avui mateix, un article de la premsa escrita dóna veu a “sis intel·lectuals valencians” –sis!– amb la intenció que opinen sobre la tesi de l’autor –Ignasi Mora– respecte de la responsabilitat que tindrien els mitjans de comunicació en el fet que “en una part de la societat valenciana es detecta un cert rebuig” contra ells. I no em puc estar de copiar la llista d’elegits: Josep Vicent Boira, Alfons Cervera, Ramon Lapiedra, Maite Larrauri, Isabel Morant i Raimon.

La sorpresa de veritat, però, és l’absència del “més important després de Fuster”.