Dies d’un alè ben curt, d’un alè escassíssim. Setmanes que van de dimecres a dimecres, marcades per una visita que ha esdevingut periòdica. La constatació de l’enorme poder de concentrar massa misèries en un únic punt; un punt, indeterminat, de l’estómac. Però també del fet que això ocorrega a pesar meu. I l’absoluta impossibilitat de conviure, amb un mínim de normalitat, amb aquest corcó il·localitzable.
C., amable, m’envia per correu electrònic uns exercicis respiratoris:
El denominador común a la práctica de todos los ejercicios es ir tomando conciencia, sin juicio, de todas las partes de nuestro cuerpo. Para ello resulta útil, como primer contacto, colocarse delante de un espejo que refleje la imagen entera, tan significativa en cuanto reveladora que es de las propias modalidades de expresión...
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada