Gratuïts

Per això, l’arribada d’aquesta púrria de diaris gratuïts és tan dramàtica i perillosa, perquè ens uniformitza, ens projecta directament a la massa. Aquests diaris es caracteritzen precisament per la manca d’estil propi; tant se val que es diga Metro, 20 minutos, ADN, Qué! o Micalet, en tots aquests la informació es presenta en forma de comunicat de premsa, amb una absència de bons columnistes i amb una evident carència de línia editorial. Són diaris que no busquen incidir especialment sobre el lector, és senzillament publicitat encoberta, sovint de caire institucional.

En molts sentits, la premsa gratuïta representa l’atac més important a la pluralitat de la informació. Els mitjans –les empreses– haurien de resistir-se a participar d’aquest negoci que, a ben curt termini, els afectarà molt greument.

Martí Domínguez, “L’estil i la premsa” (publicat avui en El País)