Engreixem les notícies de moda, estirem-les tant com aguanten, traguem-los el suc i busquem-los recanvi ràpidament. La notícia com una distracció, com un tema de conversa, quan no com un instrument per decantar l’opinió pública. Els immigrants que arriben a Canàries o les hordes de musulmans fanàtics preparats per envair-nos: tot és ben fàcil; tant, com posar-se en un dels dos bàndols possibles. Al remat, d’això es tracta, no? Pensar, en aquestes altures, ja interessa ben poc.
L’últim episodi de l’esperpent, avui mateix, a la premsa: alguns pobles valencians han eliminat de les seues festes de Moros i Cristians actes tan representatius de la maduresa de la nostra civilització occidental com un en què s’ompli de petards un cap de Mahoma i se’l fa rebentar davant dels aplaudiments complaguts del poble reunit a la plaça en festa. Autocensura, en diuen, o una manera d’evitar suspicàcies innecessàries; o també, simplement, por. En qualsevol cas, la memòria és curta, i aquest deu ser el motiu que siguen tants els qui han descobert ara –justament ara– la pressió, les conspiracions, les amenaces, els insults i els atemptats dels integristes i dels fanàtics, especialment dels religiosos.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada