Deia Claudio Magris en A cegues que el lactant [...] quan té poques setmanes de vida ja no es limita a mirar la mare, vol captar-ne la mirada, que el miri, i així es converteix en ésser humà.
¿Voldrà dir aquesta cita, com va exposar Giovanni Sartori en Homo Videns, que la televisió substitueix a la mainadera abans dels tres anys? Potser ni tant ni tan poc, però el que està clar és que les institucions educatives hauran d’actuar per convertir als joves en éssers humans exposats contínuament al que avui és el rei dels llenguatges: el visual.
Si el que hem de fer és canviar el mitjà o el suport, i ara hem de fer-ho, amb una pantalla per davant, ho farem, però abans hem d’aprendre nosaltres, descobrir noves formes que passen de nou per l’instrument més antic que hem utilitzat mai els humans per construir i reconstruir informació: les fonts, tenir clar quines fonts podem aprofitar dins d’aquest nou mitjà.
No podem, doncs, apartar la vista i bramar tots els nostres prejudicis a la contra. No podem fer-ho ni els pares ni els docents, perquè els xiquets i els adolescent ens estan demanant mirar-los.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada