Ahir, en poc més de dues hores –continuem sense acostumar-nos a aquest sotrac– recorrem els aproximadament mil cinc-cents quilòmetres que separen València de la ciutat on hem passat uns dies de vacances.
A l’avió, Istanbul –ara ja sí, finalment, en català–, una obra complexa i fins a cert punt arriscada. Fins i tot coneixent un poc la ciutat que s’hi retrata, la visió tan personal –en realitat, un dels components majoritaris de l’obra és l’autobiogràfic– que hi aplica l’autor la desfigura fins a fer-la, en certa manera, irreal, boirosa. Clar que en això n’està també la bellesa: en la construcció d’un mite –basat en la memòria més que no en una observació directa i fidel– que s’anomena Istanbul bàsicament per convenció, i que defuig la simple crònica d’una ciutat que ja molts autors han provat d’explicar.
Amb Pamuk, també la premsa. Després d’uns dies de desconnexió, a La Vanguardia llegim algunes referències del que sembla haver estat –com després confirmem en alguns blocs– un dels temes de la setmana: el reportatge, que no tenim cap intenció de veure, de Tele Madrid. I ens hi assabentem del probable nou motiu de controvèrsia per al futur immediat: la notícia, d’altra banda gens sorprenent, de la inclusió de Maria de la Pau Janer en la candidatura del PP balear.
En poc més de dues hores, dels vint-i-cinc graus de temperatura i del sol abrusador del nord d’Europa, al cel gris i la pluja intermitent –i ja fa tres setmanes que dura– del Mediterrani. Deu ser això, el canvi climàtic?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada