És impossible que algú haja llegit només aquest aspecte en el llibre de Lessing. Més que una fita del feminisme, ho és de la reflexió sobre la pròpia vida d’una dona compromesa amb el seu temps, els any 50 del segle passat; una dona que sent la necessitat de buscar un ordre a la vida per sentir-se ella mateixa, per trobar-se en una societat en què comença a no creure, però en la qual li ha tocat de viure. I necessita deixar constància d’allò que esdevé el tema últim del llibre: el fracàs. El fracàs com a creadora, el fracàs de la dona com a mare i companya, el tedi i el desencant del sexe, la caiguda d’unes idees que feien pensar en un món millor i que cada vegada s’assemblen més a les idees contra les quals lluitava.
Aquesta necessitat d’ordre de què parlem és la que marca l’estructura d’El quadern daurat. En primer lloc, la història fora dels quaderns: Dones lliures, cinc fragments de la vida d’Anna Wulf, la protagonista i la veu narrativa del text, encapçalats per un petit resum d’allò que trobarem en les següents línies. A continuació, els quaderns: un quadern negre que la lliga al seu ofici d’escriptora amb una única, però exitosa, novel·la publicada; el vermell tracta la vessant política, el desencís de les teories marxistes, la realitat del comunisme; el groc són petites històries inventades a partir d’experiències pròpies, de les quals necessita eixir per analitzar-les i actuar com si fóra la terapeuta que apareix al llarg del llibre; el quadern blau és un dietari. I, per últim, la troballa: el quadern daurat, de la follia a la recuperació de l’escriptura, un punt i apart que significa, tal vegada, un punt de partida:
Dones lliures 5 (Molly es casa i Anna té una aventura).
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada