A més de fàcilment manejables i adaptables a les necessitats de cada usuari i de cada moment, a més de parcials i interessats, els mites sempre són reversibles:
Veniu devers València amb els vostres genets!
Enllà, les nostres gents han caigut en desgràcia.
A les mesquites, ara esglésies, la crida a l’oració
s’ha fet vol de campanes. Quanta pèrdua!
Com reviure el passat? Només són que ruïnes
els col·legis aquells on tothom recitava l’Alcorà!
El jardí que amb delit encantava els nostres ulls,
les arbredes verdejants, ja s’han secat i endurit.
Els paratges dels voltants ja no existeixen, aquells
que el vianant convidaven per romandre o passejar.
Un infidel ha vingut a esborrar tanta bellesa;
designat pel destí per a dur-li perdició,
desfer-la vol a trossos, i ni dorm ni reposa.
Veniu devers València amb els vostres genets!
Fragment de la Cassida en sin. al rei de Tunísia, d’Ibn al-Abbar de València (1198/99-1260). La versió és de Josep Piera, Poemes de l’orient d’Al-Andalus.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada