04 de maig 2009

Compensatòria

[…] es diu a Itàlia, en un proverbi habitual, que no coneix Venus en la seua perfecta dolçor qui no s’ha gitat amb una coixa. [...] Hauria dit que el moviment irregular de la coixa aportava algun nou plaer a la faena i alguna punta de dolçor als qui ho proven, però acabe d’aprendre que fins i tot la filosofia antiga n’ha pres posició: diu que, en la mesura en què les cames i les cuixes de les coixes no reben, a causa de la seua imperfecció, l’aliment que els és degut, s’esdevé que les parts genitals, que estan al capdamunt, estan més plenes, més nodrides i vigoroses. O bé que, atès que aquest defecte impedeix l’exercici, els qui n’estan afectats dissipen menys les seues forces i arriben més sencers al joc de Venus. Fet que és també la raó per la qual els grecs criticaven les teixidores per ser més calentes que les altres dones: a causa de l’ofici sedentari que tenen, sense gran exercici corporal. Sobre què no podem raonar a aquest preu? De les teixidores en podria dir també que aquest bellugueig que la seua obra els dóna, assegudes així, les desperta i les sol·licita, com el moviment i el tremolament dels cotxes sol·liciten i desperten les dames.

Michel de Montaigne, Assaigs (Llibre Tercer)