Utilitat

En realitat, mai no es resignava a comprar res d’on no pogués extreure un profit intel·lectual, sobretot el que ens procuren les coses belles tot ensenyant-nos a buscar el nostre plaer lluny del benestar i de la vanitat. Fins i tot quan havia de fer un regal considerat útil, quan havia d’oferir una butaca, uns coberts, un bastó, els buscava “antics”, com si, esborrat el seu caràcter d’utilitat pel llarg desús, semblessin més aviat disposats a contar-nos la vida dels homes d’antany que no pas a servir les necessitats de la nostra. [...] Fins i tot allò que en aquells mobles responia a una necessitat, com que era d’una manera a la qual ja no estem acostumats, l’encisava com les velles maneres de dir en les quals veiem una metàfora, esborrada en el nostre llenguatge modern pel desgast de l’habitud.

Marcel Proust, Combray (traducció de Josep Maria Pinto)