Vint-i-quatre hores després del TNC, en canvi, era jo qui xalava, i de valent, a l’In-Edit, el festival de cinema documental musical. El motiu, The Sacred Triangle: Bowie, Iggy & Lou 1971-1973, una crònica molt recomanable de la gestació de tres discos claus de la història del rock contemporani: Transformer, de Lou Reed; Raw Power, dels Stooges; i The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars, de David Bowie.
Especialment, aquest darrer. Perquè el triangle a què al·ludeix el títol està descompensat; perquè és Bowie, l’autèntic fil conductor de la narració, el punt d’intersecció del joc de connexions i d’influències mútues que pretén mostrar la pel·lícula. No debades, com recorda el propi documental, el camaleònic Bowie sempre ha sabut a qui calia imitar en cada moment.
Imatges impagables del que segurament va ser el moment més creatiu dels tres músics, difícilment comparable —em sembla— a res del que han fet posteriorment.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada