14 de gener 2012

Amor i cendres

A propòsit d’un conte de Montserrat Roig, em pregunten pel significat de la paraula empenyorar, i se sorprenen de la resposta. Els explique que, tot i que encara es fa, potser en altres èpoques ha sigut més usual que no ara. “Bé —rectifique—, potser a partir d’ara torne a ser una activitat habitual”. Riuen, riem.
Fa setmanes que prove de situar-los en el context de la postguerra, que els haurà de ser útil per a entendre millor els condicionants de la literatura que s’hi va produir. Per a alguns d’ells, potser serà un poc més fàcil, també, a partir d’ara.
imatge

2 comentaris:

Alegria De La Huerta ha dit...

Fa poques setmanes a un programa de reportatges que fan a la ràdio feien un referent al Monte Pío i com de nou tornen a ser llocs concorreguts. Les modes de roba ens fan tornar i retornar al passat, ara d'altres coses també poc a poc ens fan instal·lar en uns hàbits passats que ja pensàvem superats.

Pere ha dit...

La versió positiva és aquella que parla de "cicles". La negativa, la que diu que estem condemnats a repetir, una vegada i una altra, els mateixos errors.