23 de setembre 2012

Un món d'ahir ple d'avui

Gairebé sembla una malèvola venjança de la natura contra l’home que totes les conquestes de la tècnica, gràcies a les quals li ha arrabassat les forces més secretes, li destrueixin l’ànima. La pitjor maledicció que la tècnica ens ha fet caure al damunt és la d’impedir-nos de fugir, ni que sigui per un moment, de l’actualitat. Les generacions anteriors podien, en moments de calamitats, aixoplugar-se en la solitud i l’aïllament, a nosaltres, en canvi, ens ha estat reservada l’obligació de saber i compartir en el mateix instant allò de dolent que s’esdevé a qualsevol lloc del globus.
Stefan Zweig. El món d’ahir: Memòries d’un europeu.
(Publicat pòstumament en 1944)

2 comentaris:

MartinaH ha dit...

Ben cert. I és que sembla impossible l’aïllament per molt lluny que un marxi. La tècnica i l’actualitat ens persegueix.

Ana Perpiñán ha dit...

Abans de llegir a Zweig, pensava que la tècnica ens perseguiria fins que nosaltres diguérem prou. Si tenim en compte que el text és del 1940 o 41, vist amb perspectiva, no estic tan segura que puguem.

Benvinguda MartinaH